El Govern dóna per finalitzada la desaladora de Santa Eulària

Cinc anys després que comencessin les obres de construcció de la potabilitzadora d'aigua de mar de Santa Eulària, aquesta instal·lació està ja acabada i llista per entrar en funcionament, segons ha confirmat a aquest periòdic el Ministeri de Medi ambient, que, no obstant això, ha precisat que encara està pendent la recepció de l'obra per part del Govern balear, que és l'Administració que la gestionarà.

En les últimes setmanes, l'empresa constructora ha estat realitzant proves de bombament d'aigua per comprovar el correcte funcionament dels diferents sistemes hidràulics de la instal·lació, que inclou, a part de la pròpia planta desaladora situada prop del casc urbà de Santa Eulària, els pous de captació d'aigua marina, el dipòsit regulador i les canalitzacions que uneixen tots aquests elements. Aquestes proves s'han saldat amb resultats satisfactoris, per la qual cosa solament està pendent el lliurament de la planta a la conselleria balear de Medi ambient, tal com s'estipulava en el conveni que en el seu moment van signar les administracions autonòmica i estatal.

El Ministeri va afirmar que no hi ha un termini fixat per a l'engegada de la planta, ja que això dependrà del Govern.

De fet, l'alcalde de Santa Eulària, Vicent Marí, va confirmar ahir que no ha rebut encara notícia alguna de la conselleria de Medi ambient. Tampoc s'ha signat encara el conveni mitjançant el qual la Comunitat Autònoma ha de vendre l'aigua desalada a l'Ajuntament. Malgrat que a l'octubre el conseller de Medi ambient, Gabriel Company, va afirmar que aquest document seria rubricat «en les properes setmanes», ja han transcorregut més de cinc mesos i encara s'ignora quan i en quines condicions se signarà. L'alcalde va expressar la seva confiança en què el Govern doni notícies en breu termini: «Suposo que es despertaran aviat», va assegurar.

Aigua fins a Roca Llisa
No obstant això, segueix sent una incògnita com es pagaran les canonades que han de portar aigua desalada a nuclis com *Sant Carles, és Canar o Cala Llenya. L'Ajuntament «ha posat sobre la taula la possibilitat» de construir ell mateix aquestes canalitzacions «i descomptar després el seu cost del preu que haurà de pagar per l'aigua». Solament tenen garantit el subministrament el nucli de Santa Eulària i Roca *Llisa, per una canonada ja construïda pel Consistori.

L'alcalde va afirmar que el preu dels rebuts de l'aigua dels veïns pujarà per efecte de l'entrada en servei de la planta. Encara que va assegurar desconèixer la quantia exacta de l'increment, va negar que aquest vagi a ser significatiu: «Serà més o menys com el que es paga ara a Vila o Sant Antoni», va dir.

L'obra ha tingut un cost de 30 milions d'euros, dels quals 10 han arribat de la Unió Europea i els altres 20 seran pagat a través de tarifes domiciliàries.

Oceana adverteix dos áreas marines de Balears que requereixen protecció

L'organització d'Oceana creu que hi ha cinc àrees marines d'Espanya que requereixen "immediata protecció" per tenir tres hàbitats amenaçades -arrecifes, coralígeno y campos de rodolitos -incloent-hi les muntanyes submergits de canal de Mallorca i zones perifèriques d'entitat de conservació de Cabrera.
L'entitat conservacionista ha presentat avui un mapa interactiu amb més de 500 ubicacions d'espècies amenaçades i tres de les hàbitats marins més importants d'Europa com arrecifes, coralígeno y campos de rodolitos.
Aquests tres tipus d'entorns són casa a nombroses agències i són aquells que tenen una major protecció segons normativa espanyola i Europea, però encara falta mesures de gestió eficaç, adverteix la institució, va dir en un comunicat.
En particular, el coralline i camps de rodolitos - formacions d'algues vermelles calcàries conglomerades o soltes, respectivament - estan protegits, a Espanya i a la Unió Europea des de 2006, i els esculls, causats per roques o per organismes vuis, són reconeguts per la Directiva Hàbitat per a la inclusió en la red Natura 2000.
El director d'Investigació Ocena a Europa, Ricardo Aguilar, ha explicat que són "les tres hàbitats marins amb un major grau de protecció a Europa, per al que Espanya hauria d'implementar les mesures de conservació necessaries".
Oceana ha documentat tres hàbitats en les seves expedicions i reclama la protecció d'immediat en llocs de treball on ha detectat que s'inclouen les tres muntanyes submergits de canal de Mallorca - Emile Baudot, Ausias March, Ses Olives-, així com les proximitats de les muntanyes del Parc Nacional de Cabrera.

Muntanyes submergides en la Costa de Doñana, Múrcia i Almería

També s'han trobat en la zona marina enfront del Parc Nacional de Doñana, en la muntanya submergida Seco de Palos, a l'est de la regió de Múrcia, i en la muntanya submergida Seco de los Olivos, enfront a Almería.
La localització exacta d'aquests tipus d'hàbitats dins els àmbits estudiats en el projecte ha estat possible gràcies a l'ús d'un robot submarí.
El mapa accessible des d'avui en el lloc web de l'organització, també inclou els avistaments de 42 espècies amenaçades com delfins (Tursipos truncatus), balenes (Globicephala melas) i grisos (Grampus griseus), tortugues bobes (Caretta caretta), esponges (Tethya sp., Asbestopluma hypogea), closques (Charonia lampas), rayes (Rostroraja alba) i algues com la Laminaria.
Aquest sistema de visualització forma part de l'Inventari Español d'Hàbitat i Espècies Marines (IEHEM) que duu a terme el Ministeri de l'Agricultura, Alimentació i Medi ambient en el marc de l'inventari espanyol de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

Imposibilitat per l'utilitzacio d'explosius per al cadaver d'una balena

Les condicions meteorològiques adverses i el mal estat del mar ha impedit per dur a terme l'operació per la detonació d'explosius dins del cos d'una balena que fa dos dies apareixien encallats a les aigües de la Costa de Menorca.
Segons s'informa a EFE el director insular de l'administració de l'estat, Antonio Juaneda, director agents de la Guàrdia Civil i salvament han realitzat diversos forats en el cos de l'animal per reduir la seva flotabilitat.
Més tard, un vaixell de salvament ha remolcats cetaci cap a alta mar, per tal d'enfonsi'l per accelerar la descomposició de la matèria orgànica.
Juaneda ha explicat que no ha estat possible d'explotar el cetaci en alta mar, com estava previst en l'operació dissenyat inicialment.
El cos de la balena d'aleta va ser descobert el dijous, amb el Banc, a un illot del port de Addia (Es Mercadal), però va ser arrossegat per les onades cap a la platja de Na Macaret.
La presència d'aquesta balena - mesurament de dotze metres i pesa aproximadament deu tones - va cridar l'atenció de molts presència menorquina que van venir a observar i fer fotos.
La decisió d'arrossegar el cadàver cap a alta mar i procedir a la detonació va ser adoptat després de veure el grau avançat de deteriorament i decadència presenta, obstaculitzant extracció i trasllat a l'abocador és Milà, com es va fer amb altre cetaci que el 2007 va aparèixer morts a les aigües de Menorca.

Les muntanyes sota l'aigua de les Illes Balears, entre 30 joies de la Mediterrània

Oceana ha fet una selecció de 30 llocs de gran interès ecològic del Mediterrani que, segons aquesta organització, requereixen mesures de conservació d'immediat, que inclouen les muntanyes submarines de Baleares.
La selecció d'àrees, Oceana jutjat com 30 joies de la Mediterrània, són un conjunt d'alguns dels llocs de gran valor ecològic, la preservació requereix una acció immediata, i formen part de la proposta d'Oceana MedNet, una xarxa composada per 100 àrees marines protegides (AMP).
Volcans d'Alborán Sud; Canó d'Alacant; les muntanyes submarines de Balears; Tortosa Canyon; les armes de golf del Lleó; Muntanyes submarins sud del Mar Lígur; la gamma de muntanya sota l'aigua de Malta; i the canyons submarins de el Líban, són alguns dels llocs que formen part d'aquesta llista.
Segons per l'ONG, la protecció d'aquests 30 joies del Mediterrani seria el primer pas per aconseguir "la protecció efectiva d'aquest mar, que actualment presenta moltes deficiències".
La selecció de la enclavaments ha sigut la consideració l'equilibri geogràfica al llarg de la Conca de tot, la inclusió de llocs a alta mar i la presència d'espècies de interés ecológico, entre d'altres factors, s'explica a comunicat de premsa de Xavier Pastor, Ejecutivo de Director d'Oceana Europa.
Con aquesta iniciativa, Oceana crides per tal que actuen de manera integrada i d'unir esforços en les polítiques de conservacio del mar Mediterrani.


Altres links d'interes

Parcs y reserves naturals organitzen tallers infantils

Els parcs i reserves naturals van celebrar el Dia de les Illes Balears amb tallers lúdics i educatius per al públic infantil.

Al Parc Natural de Mondragó es va celebrar el taller infantil "Els fòssils ens expliquen el passat", una activitat dirigida a nens de 7 a 12 anys que consistí en un recorregut guiat pel parc per conèixer els diversos fòssils que hi ha, ha informat la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient i Territori en un comunicat.

Al Parc Natural de s'Albufera, hi haguè un altre titulat "Investiguem la posidònia", per a nens a partir de 5 anys els qui, amb l'ajuda de lupes i fotografies, conegueren la importància de la posidònia i les funcions que duu a terme aquesta planta.

El taller infantil "En Xoc, una focha de s'Albufera donis Grau": que consistí en teatre de titelles i confecció de titelles en forma d'alguns dels animals presents al Parc Natural de s'Albufera donis Grau de Menorca.

Al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera se celebrà "Construïm titelles per volar", en el qual crearen una marioneta en forma de flamenc, una de les aus més emblemàtiques del parc.

El centre Ca s'Amitger de la Tramuntana se celebraren cuentacuentos i manualitats, en el qual sentiren contes relacionats amb la Serra i amb el mar.

Al Parc Natural de la Península de Llevant hi haguè un taller infantil sobre "Observació i identificació d'aus" per iniciar-se al món de l'ornitologia observant les aus dels voltants de les cases de s'Alqueria Vella.

Al Parc Natural de l'Arxipèlag de Cabrera, se celebrà un taller de "Creació de peixos amb material reciclat".

Censen 11.000 aus de 52 espècies diferents en el Parc de s'Albufera

Uns cinquanta ornitòlegs i voluntaris han censat 11.089 aus de 52 espècies que passen l'hivern al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, xifres que suposen un descens tant d'exemplars com de varietats respecte als últims dos anys que els experts atribueixen a causes climàtiques.

El recompte es va dur a terme el passat 13 de gener amb la participació de prop de cinquanta ornitòlegs i voluntaris, entre els quals figurava personal de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient i Territori, voluntaris del GOB i alumnes i professors de de l'Institut Joan Taix de Sa Pobla, ha informat el departament autonòmic en un comunicat.

La metodologia utilitzada per fer el cens ha estat la mateixa que s'usa anualment des de 1986: l'observació i el recompte manual des d'una quinzena de punts de diverses zones del parc.

S'han censat 11.089 aus, pertanyents a 52 espècies, menys que les 14.814 comptabilitzades l'any passat, de 59 espècies diferents, i també menys que les albirades en 2009.

Segons els experts, aquest descens té molt a veure amb l'escassetat de pluges en els primers mesos de tardor i amb la falta de forts episodis de fred. Així per exemple, les aus més pròpies dels hiverns més crus, com la “avefría”, han arribat aquest any en un nombre molt inferior a altres anys.

El descens ha estat molt evident també en algunes espècies d'ànecs i en les fotxes d'hivern. En canvi, ha augmentat el nombre de garses i d'aguilons, l'au rapaç més característica de les zones humides.

En concret, entre les més abundants, s'han comptabilitzat 6 espècies de  garses amb 1.052 exemplars; 13 de  ànecs amb 5.565 individus; 2 tipus de fortxes, amb 926 aus; i 14 limícoles, amb 1.861.
A més s'han albirat 17 espècies més i 1.594 exemplars d'elles.

Primer aniversari de Fukushima

Ya pronte farà un any del terratremol i posterior tsunami que va conduir aquest país al desastre en tots el sentits, però sobretot medi ambiental.
Aqui tenim algunes imatges d'aquesta catastrofe natural: