El Govern presentarà en breu un decret per protegir la posidònia

Medi ambient torna a engegar el fondeig amb boies ecològiques limitat a les zones LIC i ZEPA, interromput
el passat estiu, i que aquest any seran de pagament • Tres barques vetllaran per la integritat d'aquestes àrees en les Pitiuses.

Notícia aquí


Més informació:
Les praderes de posidonia són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seva capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s'instaura: atrapant el sediment i contribuint, així, a la neteja de l'aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l'hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiran la comunitat posidonícola.

 Aqui tenim una fotografia de la flor de la posidonia.

Praderia posidonia.

Tarrés demana al Consell que denunciï les prospeccions davant la UE

PSOE-Pacti vol que la institució eivissenca imiti als cabildos canaris que han vist admesa una denúncia comunitària per aquest motiu Rebutgen la retallada d'inversions a la illa.

 

El portaveu del PSOE-Pacti en el Consell d'Eivissa, Xico Tarrés, va instar ahir a l'equip de govern a presentar una queixa formal davant la Unió Europea (UE) contra les prospeccions petrolíferes previstes prop de les costes de Sant Antoni. Tarrés va recordar que Brussel·les va admetre ahir mateix a tràmit la denúncia que contra uns sondejos idèntics a Canàries havien presentat els cabildos de Lanzarote i Fuerteventura.

Tarrés va preguntar «què ha fet el Consell d'Eivissa en tot aquest temps» i va recordar que hi ha dos pronunciaments del ple de la institució contra aquestes prospeccions, una adoptada a la fi de la passada legislatura i l'altra, fa pocs mesos. Per això, va confiar que no es produeixi un canvi de posició del president de la institució.

El PSOE-Pacti formularà en el mateix ple una pregunta al president per saber si «comparteix l'opinió del senador per les Pitiuses en el sentit que no és possible parar les prospeccions petrolíferes i que, en el cas de trobar petroli, s'haurà de permetre la seva extracció».

Tarrés, acompanyat de Patricia Abascal i Juanjo Cardona, va anunciar també en roda de premsa la presentació en el proper ple de diverses mocions, entre les quals destaca una per rebutjar les retallades d'inversió anunciats pel Govern central en matèria de Sanitat i Educació.

«Cada dia rebem notícies de retallades de serveis i drets, que afecten bàsicament a les persones que menys tenen: treballadors, aturats o jubilats. La misèria portarà més misèria», va afirmar el portaveu progressista.

El PSOE-Pacti afirma que «el projecte dels Pressupostos de l'Estat per aquest any retalla o elimina inversions ja en marxa i compromeses, com són les previstes en el Conveni de Carreteres o del conveni turístic ´Eivissa Slow Breaks´», entre altres partides; també els nous jutjats, la biblioteca de l'Estat o el passeig marítim de *ses *Figueretes. A més, la moció assenyala que la inversió a Eivissa queda per sota de la mitjana balear. La proposta d'acord demana que es redacti de nou el pressupost perquè inclogui les partides prèviament compromeses amb Eivissa i insta al diputat i al senador eivissencs del PP al fet que «defensin els interessos d'Eivissa».

El PSOE-Pacti presentarà així mateix una proposta perquè el Consell demani la retirada del projecte dels Pressupostos per 2012 referent a l'increment de taxes aeroportuàries en l'aeroport d'Eivissa, que se situa en al voltant d'un 15%. També sol·liciten els progressistes que es retiri la recuperació del certificat de residència com a requisit per obtenir el descompte en els vols.

Preguntes: L'oposició demana al PP que expliqui el futur de Benirràs
El grup progressista preguntarà en el ple a l'equip de govern sobre «el contingut de l'acord que negocia el Consell amb els propietaris de Benirràs per desprotegir aquest paratge natural». El PP ha al·ludit a l'existència de contactes per reduir l'edificabilitat de la zona, però el PSOE-Pacti vol que aquests acords es donin a conèixer de manera detallada. Així mateix, preguntarà «de quants projectes de ports esportius a la illa d'Eivissa tenen constància el conseller de Territori que estiguin actualment en tramitació». També preguntarà l'oposició al president del Consell si «ha reclamat davant el Govern, tal com va prometre, una inversió de 800.000 euros com l'aconseguida per Menorca en matèria de transport públic».

Així mateix, els progressistes es dirigiran a la consellera insular de Sanitat i Benestar Social per saber si «comparteix l'opinió de la consellera de Salut del Govern en el sentit que les retallades en la sanitat i fer pagar els medicaments als jubilats beneficien a les illes».

El Govern nega haver modificat la llei per construir en Es Trenc

Notícia aquí

Més informació:

La Platja d’es Trenc està a 6,5 quilòmetres de la Colònia de Sant Jordi. El seu topònim (en castellà significa “quebrada”) es refereix al fet que l'obertura del salobral trenca la barrera dunar del litoral, mentre que la tradició oral compte que a mitjan segle XVIII va arribar un tsunami (sisme submarí), originat després del terratrèmol de Lisboa, que va seccionar el cordó dunar que separava el mar obert de l'aiguamoll. 

Aquesta platja és l'últim gran arenal sense urbanitzar i ben conservat de Mallorca. Amb és Salobrar de Campos forma una àrea protegida d'1.492 hectàrees. És un dels espais verges més concorreguts durant els finis setmanes estivals. Es Trenc té una blanca sorra fina, escàs pendent, sistema dunar que separa la platja del salobral i els camps de cultiu, i zona humida posterior que reuneix 171 espècies de avifauna migratòria i sedentària. També es practica el nudisme sobre el seu talús. Les seves aigües obertes al sud,sud-oest,oest i nord-oest són transparents. El fons és de sorra, alga i alguna petita zona de pedres, a una profunditat de quatre metres. Es recomana als navegants que s'allunyin de la platja, ja que existeix una llosa de mig metre invisible els dies de mal temps. El lloc més adequat per fondejar és l'antic embarcader en la proximitats de s’Illa Gavina (el major illot del municipi de Campos, que conserva una cova prehistòrica, també usada pels contrabandistes, i es pot accedir a peu des de Punta de sa Barraca de sa Cenra), mentre que els dies que bufa ponent, la Platja d’és Vedat és la millor opció. A tres milles marines es troba la instal·lació portuària més propera, el Port Colònia de Sant Jordi. 

El Govern dóna per finalitzada la desaladora de Santa Eulària

Cinc anys després que comencessin les obres de construcció de la potabilitzadora d'aigua de mar de Santa Eulària, aquesta instal·lació està ja acabada i llista per entrar en funcionament, segons ha confirmat a aquest periòdic el Ministeri de Medi ambient, que, no obstant això, ha precisat que encara està pendent la recepció de l'obra per part del Govern balear, que és l'Administració que la gestionarà.

En les últimes setmanes, l'empresa constructora ha estat realitzant proves de bombament d'aigua per comprovar el correcte funcionament dels diferents sistemes hidràulics de la instal·lació, que inclou, a part de la pròpia planta desaladora situada prop del casc urbà de Santa Eulària, els pous de captació d'aigua marina, el dipòsit regulador i les canalitzacions que uneixen tots aquests elements. Aquestes proves s'han saldat amb resultats satisfactoris, per la qual cosa solament està pendent el lliurament de la planta a la conselleria balear de Medi ambient, tal com s'estipulava en el conveni que en el seu moment van signar les administracions autonòmica i estatal.

El Ministeri va afirmar que no hi ha un termini fixat per a l'engegada de la planta, ja que això dependrà del Govern.

De fet, l'alcalde de Santa Eulària, Vicent Marí, va confirmar ahir que no ha rebut encara notícia alguna de la conselleria de Medi ambient. Tampoc s'ha signat encara el conveni mitjançant el qual la Comunitat Autònoma ha de vendre l'aigua desalada a l'Ajuntament. Malgrat que a l'octubre el conseller de Medi ambient, Gabriel Company, va afirmar que aquest document seria rubricat «en les properes setmanes», ja han transcorregut més de cinc mesos i encara s'ignora quan i en quines condicions se signarà. L'alcalde va expressar la seva confiança en què el Govern doni notícies en breu termini: «Suposo que es despertaran aviat», va assegurar.

Aigua fins a Roca Llisa
No obstant això, segueix sent una incògnita com es pagaran les canonades que han de portar aigua desalada a nuclis com *Sant Carles, és Canar o Cala Llenya. L'Ajuntament «ha posat sobre la taula la possibilitat» de construir ell mateix aquestes canalitzacions «i descomptar després el seu cost del preu que haurà de pagar per l'aigua». Solament tenen garantit el subministrament el nucli de Santa Eulària i Roca *Llisa, per una canonada ja construïda pel Consistori.

L'alcalde va afirmar que el preu dels rebuts de l'aigua dels veïns pujarà per efecte de l'entrada en servei de la planta. Encara que va assegurar desconèixer la quantia exacta de l'increment, va negar que aquest vagi a ser significatiu: «Serà més o menys com el que es paga ara a Vila o Sant Antoni», va dir.

L'obra ha tingut un cost de 30 milions d'euros, dels quals 10 han arribat de la Unió Europea i els altres 20 seran pagat a través de tarifes domiciliàries.

Oceana adverteix dos áreas marines de Balears que requereixen protecció

L'organització d'Oceana creu que hi ha cinc àrees marines d'Espanya que requereixen "immediata protecció" per tenir tres hàbitats amenaçades -arrecifes, coralígeno y campos de rodolitos -incloent-hi les muntanyes submergits de canal de Mallorca i zones perifèriques d'entitat de conservació de Cabrera.
L'entitat conservacionista ha presentat avui un mapa interactiu amb més de 500 ubicacions d'espècies amenaçades i tres de les hàbitats marins més importants d'Europa com arrecifes, coralígeno y campos de rodolitos.
Aquests tres tipus d'entorns són casa a nombroses agències i són aquells que tenen una major protecció segons normativa espanyola i Europea, però encara falta mesures de gestió eficaç, adverteix la institució, va dir en un comunicat.
En particular, el coralline i camps de rodolitos - formacions d'algues vermelles calcàries conglomerades o soltes, respectivament - estan protegits, a Espanya i a la Unió Europea des de 2006, i els esculls, causats per roques o per organismes vuis, són reconeguts per la Directiva Hàbitat per a la inclusió en la red Natura 2000.
El director d'Investigació Ocena a Europa, Ricardo Aguilar, ha explicat que són "les tres hàbitats marins amb un major grau de protecció a Europa, per al que Espanya hauria d'implementar les mesures de conservació necessaries".
Oceana ha documentat tres hàbitats en les seves expedicions i reclama la protecció d'immediat en llocs de treball on ha detectat que s'inclouen les tres muntanyes submergits de canal de Mallorca - Emile Baudot, Ausias March, Ses Olives-, així com les proximitats de les muntanyes del Parc Nacional de Cabrera.

Muntanyes submergides en la Costa de Doñana, Múrcia i Almería

També s'han trobat en la zona marina enfront del Parc Nacional de Doñana, en la muntanya submergida Seco de Palos, a l'est de la regió de Múrcia, i en la muntanya submergida Seco de los Olivos, enfront a Almería.
La localització exacta d'aquests tipus d'hàbitats dins els àmbits estudiats en el projecte ha estat possible gràcies a l'ús d'un robot submarí.
El mapa accessible des d'avui en el lloc web de l'organització, també inclou els avistaments de 42 espècies amenaçades com delfins (Tursipos truncatus), balenes (Globicephala melas) i grisos (Grampus griseus), tortugues bobes (Caretta caretta), esponges (Tethya sp., Asbestopluma hypogea), closques (Charonia lampas), rayes (Rostroraja alba) i algues com la Laminaria.
Aquest sistema de visualització forma part de l'Inventari Español d'Hàbitat i Espècies Marines (IEHEM) que duu a terme el Ministeri de l'Agricultura, Alimentació i Medi ambient en el marc de l'inventari espanyol de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

Imposibilitat per l'utilitzacio d'explosius per al cadaver d'una balena

Les condicions meteorològiques adverses i el mal estat del mar ha impedit per dur a terme l'operació per la detonació d'explosius dins del cos d'una balena que fa dos dies apareixien encallats a les aigües de la Costa de Menorca.
Segons s'informa a EFE el director insular de l'administració de l'estat, Antonio Juaneda, director agents de la Guàrdia Civil i salvament han realitzat diversos forats en el cos de l'animal per reduir la seva flotabilitat.
Més tard, un vaixell de salvament ha remolcats cetaci cap a alta mar, per tal d'enfonsi'l per accelerar la descomposició de la matèria orgànica.
Juaneda ha explicat que no ha estat possible d'explotar el cetaci en alta mar, com estava previst en l'operació dissenyat inicialment.
El cos de la balena d'aleta va ser descobert el dijous, amb el Banc, a un illot del port de Addia (Es Mercadal), però va ser arrossegat per les onades cap a la platja de Na Macaret.
La presència d'aquesta balena - mesurament de dotze metres i pesa aproximadament deu tones - va cridar l'atenció de molts presència menorquina que van venir a observar i fer fotos.
La decisió d'arrossegar el cadàver cap a alta mar i procedir a la detonació va ser adoptat després de veure el grau avançat de deteriorament i decadència presenta, obstaculitzant extracció i trasllat a l'abocador és Milà, com es va fer amb altre cetaci que el 2007 va aparèixer morts a les aigües de Menorca.

Les muntanyes sota l'aigua de les Illes Balears, entre 30 joies de la Mediterrània

Oceana ha fet una selecció de 30 llocs de gran interès ecològic del Mediterrani que, segons aquesta organització, requereixen mesures de conservació d'immediat, que inclouen les muntanyes submarines de Baleares.
La selecció d'àrees, Oceana jutjat com 30 joies de la Mediterrània, són un conjunt d'alguns dels llocs de gran valor ecològic, la preservació requereix una acció immediata, i formen part de la proposta d'Oceana MedNet, una xarxa composada per 100 àrees marines protegides (AMP).
Volcans d'Alborán Sud; Canó d'Alacant; les muntanyes submarines de Balears; Tortosa Canyon; les armes de golf del Lleó; Muntanyes submarins sud del Mar Lígur; la gamma de muntanya sota l'aigua de Malta; i the canyons submarins de el Líban, són alguns dels llocs que formen part d'aquesta llista.
Segons per l'ONG, la protecció d'aquests 30 joies del Mediterrani seria el primer pas per aconseguir "la protecció efectiva d'aquest mar, que actualment presenta moltes deficiències".
La selecció de la enclavaments ha sigut la consideració l'equilibri geogràfica al llarg de la Conca de tot, la inclusió de llocs a alta mar i la presència d'espècies de interés ecológico, entre d'altres factors, s'explica a comunicat de premsa de Xavier Pastor, Ejecutivo de Director d'Oceana Europa.
Con aquesta iniciativa, Oceana crides per tal que actuen de manera integrada i d'unir esforços en les polítiques de conservacio del mar Mediterrani.


Altres links d'interes