dissabte, 21 d’abril del 2012

El Govern presentarà en breu un decret per protegir la posidònia

Medi ambient torna a engegar el fondeig amb boies ecològiques limitat a les zones LIC i ZEPA, interromput
el passat estiu, i que aquest any seran de pagament • Tres barques vetllaran per la integritat d'aquestes àrees en les Pitiuses.

Notícia aquí


Més informació:
Les praderes de posidonia són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seva capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s'instaura: atrapant el sediment i contribuint, així, a la neteja de l'aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l'hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiran la comunitat posidonícola.


 Aqui tenim una fotografia de la flor de la posidonia.




Praderia posidonia.


Tarrés demana al Consell que denunciï les prospeccions davant la UE

PSOE-Pacti vol que la institució eivissenca imiti als cabildos canaris que han vist admesa una denúncia comunitària per aquest motiu Rebutgen la retallada d'inversions a la illa.

 

El portaveu del PSOE-Pacti en el Consell d'Eivissa, Xico Tarrés, va instar ahir a l'equip de govern a presentar una queixa formal davant la Unió Europea (UE) contra les prospeccions petrolíferes previstes prop de les costes de Sant Antoni. Tarrés va recordar que Brussel·les va admetre ahir mateix a tràmit la denúncia que contra uns sondejos idèntics a Canàries havien presentat els cabildos de Lanzarote i Fuerteventura.

Tarrés va preguntar «què ha fet el Consell d'Eivissa en tot aquest temps» i va recordar que hi ha dos pronunciaments del ple de la institució contra aquestes prospeccions, una adoptada a la fi de la passada legislatura i l'altra, fa pocs mesos. Per això, va confiar que no es produeixi un canvi de posició del president de la institució.

El PSOE-Pacti formularà en el mateix ple una pregunta al president per saber si «comparteix l'opinió del senador per les Pitiuses en el sentit que no és possible parar les prospeccions petrolíferes i que, en el cas de trobar petroli, s'haurà de permetre la seva extracció».

Tarrés, acompanyat de Patricia Abascal i Juanjo Cardona, va anunciar també en roda de premsa la presentació en el proper ple de diverses mocions, entre les quals destaca una per rebutjar les retallades d'inversió anunciats pel Govern central en matèria de Sanitat i Educació.

«Cada dia rebem notícies de retallades de serveis i drets, que afecten bàsicament a les persones que menys tenen: treballadors, aturats o jubilats. La misèria portarà més misèria», va afirmar el portaveu progressista.

El PSOE-Pacti afirma que «el projecte dels Pressupostos de l'Estat per aquest any retalla o elimina inversions ja en marxa i compromeses, com són les previstes en el Conveni de Carreteres o del conveni turístic ´Eivissa Slow Breaks´», entre altres partides; també els nous jutjats, la biblioteca de l'Estat o el passeig marítim de *ses *Figueretes. A més, la moció assenyala que la inversió a Eivissa queda per sota de la mitjana balear. La proposta d'acord demana que es redacti de nou el pressupost perquè inclogui les partides prèviament compromeses amb Eivissa i insta al diputat i al senador eivissencs del PP al fet que «defensin els interessos d'Eivissa».

El PSOE-Pacti presentarà així mateix una proposta perquè el Consell demani la retirada del projecte dels Pressupostos per 2012 referent a l'increment de taxes aeroportuàries en l'aeroport d'Eivissa, que se situa en al voltant d'un 15%. També sol·liciten els progressistes que es retiri la recuperació del certificat de residència com a requisit per obtenir el descompte en els vols.

Preguntes: L'oposició demana al PP que expliqui el futur de Benirràs
El grup progressista preguntarà en el ple a l'equip de govern sobre «el contingut de l'acord que negocia el Consell amb els propietaris de Benirràs per desprotegir aquest paratge natural». El PP ha al·ludit a l'existència de contactes per reduir l'edificabilitat de la zona, però el PSOE-Pacti vol que aquests acords es donin a conèixer de manera detallada. Així mateix, preguntarà «de quants projectes de ports esportius a la illa d'Eivissa tenen constància el conseller de Territori que estiguin actualment en tramitació». També preguntarà l'oposició al president del Consell si «ha reclamat davant el Govern, tal com va prometre, una inversió de 800.000 euros com l'aconseguida per Menorca en matèria de transport públic».

Així mateix, els progressistes es dirigiran a la consellera insular de Sanitat i Benestar Social per saber si «comparteix l'opinió de la consellera de Salut del Govern en el sentit que les retallades en la sanitat i fer pagar els medicaments als jubilats beneficien a les illes».

divendres, 13 d’abril del 2012

El Govern nega haver modificat la llei per construir en Es Trenc



Més informació:

La Platja d’es Trenc està a 6,5 quilòmetres de la Colònia de Sant Jordi. El seu topònim (en castellà significa “quebrada”) es refereix al fet que l'obertura del salobral trenca la barrera dunar del litoral, mentre que la tradició oral compte que a mitjan segle XVIII va arribar un tsunami (sisme submarí), originat després del terratrèmol de Lisboa, que va seccionar el cordó dunar que separava el mar obert de l'aiguamoll. 
Aquesta platja és l'últim gran arenal sense urbanitzar i ben conservat de Mallorca. Amb és Salobrar de Campos forma una àrea protegida d'1.492 hectàrees. És un dels espais verges més concorreguts durant els finis setmanes estivals. Es Trenc té una blanca sorra fina, escàs pendent, sistema dunar que separa la platja del salobral i els camps de cultiu, i zona humida posterior que reuneix 171 espècies de avifauna migratòria i sedentària. També es practica el nudisme sobre el seu talús. Les seves aigües obertes al sud,sud-oest,oest i nord-oest són transparents. El fons és de sorra, alga i alguna petita zona de pedres, a una profunditat de quatre metres. Es recomana als navegants que s'allunyin de la platja, ja que existeix una llosa de mig metre invisible els dies de mal temps. El lloc més adequat per fondejar és l'antic embarcader en la proximitats de s’Illa Gavina (el major illot del municipi de Campos, que conserva una cova prehistòrica, també usada pels contrabandistes, i es pot accedir a peu des de Punta de sa Barraca de sa Cenra), mentre que els dies que bufa ponent, la Platja d’és Vedat és la millor opció. A tres milles marines es troba la instal·lació portuària més propera, el Port Colònia de Sant Jordi. 




diumenge, 8 d’abril del 2012

El Govern dóna per finalitzada la desaladora de Santa Eulària

Cinc anys després que comencessin les obres de construcció de la potabilitzadora d'aigua de mar de Santa Eulària, aquesta instal·lació està ja acabada i llista per entrar en funcionament, segons ha confirmat a aquest periòdic el Ministeri de Medi ambient, que, no obstant això, ha precisat que encara està pendent la recepció de l'obra per part del Govern balear, que és l'Administració que la gestionarà.

En les últimes setmanes, l'empresa constructora ha estat realitzant proves de bombament d'aigua per comprovar el correcte funcionament dels diferents sistemes hidràulics de la instal·lació, que inclou, a part de la pròpia planta desaladora situada prop del casc urbà de Santa Eulària, els pous de captació d'aigua marina, el dipòsit regulador i les canalitzacions que uneixen tots aquests elements. Aquestes proves s'han saldat amb resultats satisfactoris, per la qual cosa solament està pendent el lliurament de la planta a la conselleria balear de Medi ambient, tal com s'estipulava en el conveni que en el seu moment van signar les administracions autonòmica i estatal.

El Ministeri va afirmar que no hi ha un termini fixat per a l'engegada de la planta, ja que això dependrà del Govern.

De fet, l'alcalde de Santa Eulària, Vicent Marí, va confirmar ahir que no ha rebut encara notícia alguna de la conselleria de Medi ambient. Tampoc s'ha signat encara el conveni mitjançant el qual la Comunitat Autònoma ha de vendre l'aigua desalada a l'Ajuntament. Malgrat que a l'octubre el conseller de Medi ambient, Gabriel Company, va afirmar que aquest document seria rubricat «en les properes setmanes», ja han transcorregut més de cinc mesos i encara s'ignora quan i en quines condicions se signarà. L'alcalde va expressar la seva confiança en què el Govern doni notícies en breu termini: «Suposo que es despertaran aviat», va assegurar.

Aigua fins a Roca Llisa
No obstant això, segueix sent una incògnita com es pagaran les canonades que han de portar aigua desalada a nuclis com *Sant Carles, és Canar o Cala Llenya. L'Ajuntament «ha posat sobre la taula la possibilitat» de construir ell mateix aquestes canalitzacions «i descomptar després el seu cost del preu que haurà de pagar per l'aigua». Solament tenen garantit el subministrament el nucli de Santa Eulària i Roca *Llisa, per una canonada ja construïda pel Consistori.

L'alcalde va afirmar que el preu dels rebuts de l'aigua dels veïns pujarà per efecte de l'entrada en servei de la planta. Encara que va assegurar desconèixer la quantia exacta de l'increment, va negar que aquest vagi a ser significatiu: «Serà més o menys com el que es paga ara a Vila o Sant Antoni», va dir.

L'obra ha tingut un cost de 30 milions d'euros, dels quals 10 han arribat de la Unió Europea i els altres 20 seran pagat a través de tarifes domiciliàries.





dimarts, 3 d’abril del 2012

Oceana adverteix dos áreas marines de Balears que requereixen protecció

L'organització d'Oceana creu que hi ha cinc àrees marines d'Espanya que requereixen "immediata protecció" per tenir tres hàbitats amenaçades -arrecifes, coralígeno y campos de rodolitos -incloent-hi les muntanyes submergits de canal de Mallorca i zones perifèriques d'entitat de conservació de Cabrera.
L'entitat conservacionista ha presentat avui un mapa interactiu amb més de 500 ubicacions d'espècies amenaçades i tres de les hàbitats marins més importants d'Europa com arrecifes, coralígeno y campos de rodolitos.
Aquests tres tipus d'entorns són casa a nombroses agències i són aquells que tenen una major protecció segons normativa espanyola i Europea, però encara falta mesures de gestió eficaç, adverteix la institució, va dir en un comunicat.
En particular, el coralline i camps de rodolitos - formacions d'algues vermelles calcàries conglomerades o soltes, respectivament - estan protegits, a Espanya i a la Unió Europea des de 2006, i els esculls, causats per roques o per organismes vuis, són reconeguts per la Directiva Hàbitat per a la inclusió en la red Natura 2000.
El director d'Investigació Ocena a Europa, Ricardo Aguilar, ha explicat que són "les tres hàbitats marins amb un major grau de protecció a Europa, per al que Espanya hauria d'implementar les mesures de conservació necessaries".
Oceana ha documentat tres hàbitats en les seves expedicions i reclama la protecció d'immediat en llocs de treball on ha detectat que s'inclouen les tres muntanyes submergits de canal de Mallorca - Emile Baudot, Ausias March, Ses Olives-, així com les proximitats de les muntanyes del Parc Nacional de Cabrera.

Muntanyes submergides en la Costa de Doñana, Múrcia i Almería

També s'han trobat en la zona marina enfront del Parc Nacional de Doñana, en la muntanya submergida Seco de Palos, a l'est de la regió de Múrcia, i en la muntanya submergida Seco de los Olivos, enfront a Almería.
La localització exacta d'aquests tipus d'hàbitats dins els àmbits estudiats en el projecte ha estat possible gràcies a l'ús d'un robot submarí.
El mapa accessible des d'avui en el lloc web de l'organització, també inclou els avistaments de 42 espècies amenaçades com delfins (Tursipos truncatus), balenes (Globicephala melas) i grisos (Grampus griseus), tortugues bobes (Caretta caretta), esponges (Tethya sp., Asbestopluma hypogea), closques (Charonia lampas), rayes (Rostroraja alba) i algues com la Laminaria.
Aquest sistema de visualització forma part de l'Inventari Español d'Hàbitat i Espècies Marines (IEHEM) que duu a terme el Ministeri de l'Agricultura, Alimentació i Medi ambient en el marc de l'inventari espanyol de Patrimoni Natural i Biodiversitat.






diumenge, 1 d’abril del 2012

Imposibilitat per l'utilitzacio d'explosius per al cadaver d'una balena

Les condicions meteorològiques adverses i el mal estat del mar ha impedit per dur a terme l'operació per la detonació d'explosius dins del cos d'una balena que fa dos dies apareixien encallats a les aigües de la Costa de Menorca.
Segons s'informa a EFE el director insular de l'administració de l'estat, Antonio Juaneda, director agents de la Guàrdia Civil i salvament han realitzat diversos forats en el cos de l'animal per reduir la seva flotabilitat.
Més tard, un vaixell de salvament ha remolcats cetaci cap a alta mar, per tal d'enfonsi'l per accelerar la descomposició de la matèria orgànica.
Juaneda ha explicat que no ha estat possible d'explotar el cetaci en alta mar, com estava previst en l'operació dissenyat inicialment.
El cos de la balena d'aleta va ser descobert el dijous, amb el Banc, a un illot del port de Addia (Es Mercadal), però va ser arrossegat per les onades cap a la platja de Na Macaret.
La presència d'aquesta balena - mesurament de dotze metres i pesa aproximadament deu tones - va cridar l'atenció de molts presència menorquina que van venir a observar i fer fotos.
La decisió d'arrossegar el cadàver cap a alta mar i procedir a la detonació va ser adoptat després de veure el grau avançat de deteriorament i decadència presenta, obstaculitzant extracció i trasllat a l'abocador és Milà, com es va fer amb altre cetaci que el 2007 va aparèixer morts a les aigües de Menorca.



Les muntanyes sota l'aigua de les Illes Balears, entre 30 joies de la Mediterrània

Oceana ha fet una selecció de 30 llocs de gran interès ecològic del Mediterrani que, segons aquesta organització, requereixen mesures de conservació d'immediat, que inclouen les muntanyes submarines de Baleares.
La selecció d'àrees, Oceana jutjat com 30 joies de la Mediterrània, són un conjunt d'alguns dels llocs de gran valor ecològic, la preservació requereix una acció immediata, i formen part de la proposta d'Oceana MedNet, una xarxa composada per 100 àrees marines protegides (AMP).
Volcans d'Alborán Sud; Canó d'Alacant; les muntanyes submarines de Balears; Tortosa Canyon; les armes de golf del Lleó; Muntanyes submarins sud del Mar Lígur; la gamma de muntanya sota l'aigua de Malta; i the canyons submarins de el Líban, són alguns dels llocs que formen part d'aquesta llista.
Segons per l'ONG, la protecció d'aquests 30 joies del Mediterrani seria el primer pas per aconseguir "la protecció efectiva d'aquest mar, que actualment presenta moltes deficiències".
La selecció de la enclavaments ha sigut la consideració l'equilibri geogràfica al llarg de la Conca de tot, la inclusió de llocs a alta mar i la presència d'espècies de interés ecológico, entre d'altres factors, s'explica a comunicat de premsa de Xavier Pastor, Ejecutivo de Director d'Oceana Europa.
Con aquesta iniciativa, Oceana crides per tal que actuen de manera integrada i d'unir esforços en les polítiques de conservacio del mar Mediterrani.


Altres links d'interes








dimecres, 14 de març del 2012

Parcs y reserves naturals organitzen tallers infantils

Els parcs i reserves naturals van celebrar el Dia de les Illes Balears amb tallers lúdics i educatius per al públic infantil.

Al Parc Natural de Mondragó es va celebrar el taller infantil "Els fòssils ens expliquen el passat", una activitat dirigida a nens de 7 a 12 anys que consistí en un recorregut guiat pel parc per conèixer els diversos fòssils que hi ha, ha informat la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient i Territori en un comunicat.

Al Parc Natural de s'Albufera, hi haguè un altre titulat "Investiguem la posidònia", per a nens a partir de 5 anys els qui, amb l'ajuda de lupes i fotografies, conegueren la importància de la posidònia i les funcions que duu a terme aquesta planta.

El taller infantil "En Xoc, una focha de s'Albufera donis Grau": que consistí en teatre de titelles i confecció de titelles en forma d'alguns dels animals presents al Parc Natural de s'Albufera donis Grau de Menorca.

Al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera se celebrà "Construïm titelles per volar", en el qual crearen una marioneta en forma de flamenc, una de les aus més emblemàtiques del parc.

El centre Ca s'Amitger de la Tramuntana se celebraren cuentacuentos i manualitats, en el qual sentiren contes relacionats amb la Serra i amb el mar.

Al Parc Natural de la Península de Llevant hi haguè un taller infantil sobre "Observació i identificació d'aus" per iniciar-se al món de l'ornitologia observant les aus dels voltants de les cases de s'Alqueria Vella.

Al Parc Natural de l'Arxipèlag de Cabrera, se celebrà un taller de "Creació de peixos amb material reciclat".

Censen 11.000 aus de 52 espècies diferents en el Parc de s'Albufera


Uns cinquanta ornitòlegs i voluntaris han censat 11.089 aus de 52 espècies que passen l'hivern al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, xifres que suposen un descens tant d'exemplars com de varietats respecte als últims dos anys que els experts atribueixen a causes climàtiques.


El recompte es va dur a terme el passat 13 de gener amb la participació de prop de cinquanta ornitòlegs i voluntaris, entre els quals figurava personal de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient i Territori, voluntaris del GOB i alumnes i professors de de l'Institut Joan Taix de Sa Pobla, ha informat el departament autonòmic en un comunicat.

La metodologia utilitzada per fer el cens ha estat la mateixa que s'usa anualment des de 1986: l'observació i el recompte manual des d'una quinzena de punts de diverses zones del parc.
S'han censat 11.089 aus, pertanyents a 52 espècies, menys que les 14.814 comptabilitzades l'any passat, de 59 espècies diferents, i també menys que les albirades en 2009.

Segons els experts, aquest descens té molt a veure amb l'escassetat de pluges en els primers mesos de tardor i amb la falta de forts episodis de fred. Així per exemple, les aus més pròpies dels hiverns més crus, com la “avefría”, han arribat aquest any en un nombre molt inferior a altres anys.

El descens ha estat molt evident també en algunes espècies d'ànecs i en les fotxes d'hivern. En canvi, ha augmentat el nombre de garses i d'aguilons, l'au rapaç més característica de les zones humides.

En concret, entre les més abundants, s'han comptabilitzat 6 espècies de  garses amb 1.052 exemplars; 13 de  ànecs amb 5.565 individus; 2 tipus de fortxes, amb 926 aus; i 14 limícoles, amb 1.861.
A més s'han albirat 17 espècies més i 1.594 exemplars d'elles.

divendres, 17 de febrer del 2012

Primer aniversari de Fukushima

Ya pronte farà un any del terratremol i posterior tsunami que va conduir aquest país al desastre en tots el sentits, però sobretot medi ambiental.
Aqui tenim algunes imatges d'aquesta catastrofe natural:





Els rius de la Península perden aigua


NOTICÍA




dissabte, 4 de febrer del 2012

Govern activa plan contra "el picudo rojo" que ha afectat a 2400 palmeres

El picudo rojo és una espècie de coleòpter de la família Dryophthoridae originari de l'Àsia tropical. El seu color vermell rovellat el fa inconfusible. La larva penetra en galeries de més que un metre de longitud en troncs.
Quan les plantes, quan es veuen afectades per la plaga, es tornen de color groguenc i es pansiten, fins ser capaç d'arribar a la mort del peu afectat.
El control d'aquesta plaga és complicat i de moment, en absència d'un mètode segur, el millor és l'eliminació del peu afectat i els que es sospita que podrien ser-ho, per evitar la propagació de l'insecte.

La plaga va aparèixer per vegada primera a Europa en 1994, a Espanya. Tant aquella vegada com en les posteriors introduccions en diversos punts d'Andalusia oriental, Murcia i la Comunitat Valenciana, ha arribat a través de palmeres infectades procedents d'Egipte o altres països del nord d'Àfrica. L'espècie és originària del sud-est asiàtic.
 En 2005, la plaga es va detectar en el palmerar d'Elx, considerat el major palmerar d'Europa.
A l'estiu de 2011 la plaga va afectar a la ciutat de Jerez de la Frontera afectant a més de 200 palmeres; la Junta d'Andalusia va col·laborar amb la ciutat per buscar mesures urgents contra aquest insecte.



NOTICÍA




divendres, 27 de gener del 2012

Les emisions de CO2 de cotxes nous caigueren un 3% en 2011

Per fi podem dir que hem trobar una bona notícia sobre les emisions de gasos contaminants ja que diuen que la mitjana d'emissions de vehicles comprats el 2011 a les Illes Balears van ser col·locades en els 133 grams de CO2 per quilòmetre recorregut, el que suposa un 3% menys de la 137 de 2010, segons a la Federació d'Associacions de Comerciants de l'Automòbil (Faconauto).
I esperem que es puga seguir reduint aquest nombre de emissions i conseguir un mòn més net.

NOTÍCIA

dilluns, 23 de gener del 2012

Els bocs balears poden generar energia per 11.600 vivendes al any

NOTÍCIA AQUÍ

Balears compta amb 186.400 hectàrees de bosc, un 34% del territori, que generen anualment 65.000 metres cúbics de fusta que representa l'ús com a biomassa, segons a l'ús, 7 MW de potencia instal·lada i 52'5 GW per hora generats per any, suficient per proporcionar 11.650 vivendes.

dilluns, 16 de gener del 2012

Proposen reduir les emisions de metà i carboni negre

En aquesta notícia parlarem d'un projecte que es vol posar en marxa i que és molt necessari per prevenir un canvi climàtic major al que patirem si no fem alguna cosa.
Aquest canvi climàtic produirà a Espanya una sèrie de conseqüències que ja han estat presentades pels científics. A part de les ja sabudes de l'augment de les temperatures i de la pujada del nivell del mar, ens trobem amb moltes altres que ens obliguen a reflexionar i a prendre la decisió de "entrar en acció".
Algunes altres conseqüencies podrien ser:

-Efectes en el clima
Augment de temperatures de 0,4 °C cada dècada a l'hivern i 0,7 °C cada dècada a l'estiu. Al final del segle XXI la temperatura haurà augmentat entre 5 i 7 °C a l'estiu i entre 3 i 4 °C a l'hivern.
L'escalfament és major a les zones de l'interior que en les costaneres.
Més freqüència de dies amb temperatures màximes extremes.
Disminució de les pluges, sobretot a la primavera i a l'estiu.

-Efectes en recursos i sectors
Alteracions en els ecosistemes terrestres.
Reducció de la productivitat de les aigües marines, i per tant, de la pesca.
Pèrdues en la vegetació d'alta muntanya, boscos caducifolis i la vegetació litoral.
Reducció de la riquesa d'espècies animals, la major d'Europa.
Augment d'espècies invasores.
Augment de la desertificació per la pèrdua de propietats dels sòls.
Plagues i malalties forestals.
Augment d'una mitjana de 50 centímetres del nivell del mar.

-Riscos naturals
Augment de la magnitud de crescudes fluvials
Augment de la intensitat, freqüència i magnitud dels incendis.
Augment de la contaminació de l'aire relacionada amb les partícules i l'ozó troposfèric.



Vegeu notícia aquí

diumenge, 8 de gener del 2012

Estudi ambiental en arees naturals

Aquesta NOTÍCIA va sobre l'estudi ambiental dels projectes menors a arees naturals a les Balears.

Un ANEI és un espai natural protegit pel Govern de les Baleares.
A l'arxipiélag balear hi ha un total de 80 ANEI's, dels cuals 44 están a Mallorca, 19 Menorca, 13 Ibiza i 4 Formentera.

dimarts, 3 de gener del 2012

2012

I per començar l'any bé, parlarem d'un avenç científic realitzat a finals del mes passat.
I esperem que per aquest any es puguen possar mes notícies bones que dolentes.
Les pròximes notícies continuaràn essent sobre el medi ambient, però aquesta notícia
em semblava molt interessant i sens dubte necessaria per la humanitat.


NOTÍCIA AQUI